La cara oculta del Rototom: «Peace & Love» i assetjament sexual

Aquest agost del 2026 s’ha celebrat la 31a edició del Rototom Sunsplash, un festival de música reggae que se celebra cada any des de 2010 a Benicàssim.

Amb una setmana de durada, un recinte de concerts amb més cinc escenaris, el festival internacional ha finalitzat amb diverses queixes per part dels assistents no només per la programació artística, sinó per la reducció de serveis bàsics, l’augment dels preus, l’alta presència policial i alguns incidents amb el personal de seguretat privada. En aquest cas, Artista o Musa hem cedit un espai d’altaveu per a explicar i denunciar públicament, des d’una perspectiva feminista, les situacions que algunes de les assistents d’aquesta edició ens han fet arribar.

Aquest 2026 ha tancat la seva edició amb 169.000 assistents provinents de gairebé un centenar de països. El públic assistent s’allotja a diferents espais durant el festival: a apartaments privats del poble o bé a la zona d’acampada que facilita, amb cost, el mateix festival. Hi conviuen des de famílies amb criatures fins a gent jove i adulta amb ganes de passar-ho bé i compartir.

Els masclisme i les agressions sexuals, per desgràcia, poden succeir a tot arreu i és per això que des de qualsevol organització cal procurar espais segurs i comprometre’s amb  mesures de prevenció, assistència i resposta en cas d’haver-ne, com ho són els coneguts punts liles. En tot el recinte i la zona d’acampada només hi havia dos punts liles, els quals, a causa de la grandària del festival, no eren sempre accessibles: un es trobava a l’entrada de la zona de concerts, juntament amb el punt de Creu Roja, mentre que l’altre estava a la zona d’staff i acampada familiar (Camping A).

I. El sexisme al Rototom i una experiència personal. 

Som conscients que totes aquestes situacions que descrivim a continuació són un reflex del sistema patriarcal en què vivim però, a menor escala, també provenen del model que promou activament el mateix festival. Justament, a l’escenari es perpetuen aquestes dinàmiques, amb una programació majoritàriament cis-masculina i amb un comportament sexista generalitzat: la majoria absoluta de ballarines dones acompanyant artistes masculins és un dels molts exemples.

A escala personal, les situacions d’assetjament eren múltiples i es repetien arreu del festival. Dins del recinte musical ens trobàvem amb homes apropant-se’ns descaradament amb intencions sexuals i que fins i tot s'apartaven ofesos quan els rebutjàvem, si és que s’apartaven, que no era sempre el cas.

A la zona d'acampada és on s'esdevé la major part de les situacions d'assetjament, particularment a la zona de dutxes i lavabos del Camping B. Aquest espai compta amb lavabos prefabricats i dutxes mixtes i obertes, mig tapades amb una lona verda semitransparent que deixava entreveure-ho tot des de fora, fins i tot aquelles que eren individuals. Aquí, mentre ens rentàvem, ens trobàvem amb voyeurs asseguts i mirant en direcció als lavabos i les dutxes, de vegades amb el mòbil a la mà, com si gravéssin. També hi havia situacions d’exhibicionisme per part d’homes cis que produïen molta incomoditat. Era sobretot quan estàvem soles o acompanyades només d’una altra dona que se’ns apropaven i ens observaven de manera lasciva, ens feien comentaris sobre els nostres cossos —com ara «you’re so sexy» i «I like your body», entre d’altres—, amb la intenció d’establir una conversa i flirtejar. Tot això, mentre estaven nus i ens resseguien amb la mirada de dalt a baix a menys de dos metres de distància. En més d’una ocasió, fins i tot amb els genitals erectes. Tot això se suma a un gran nombre d’interaccions amb homes que, mentre ens rentàvem les dents, cuinàvem o fèiem qualsevol altra cosa, se’ns acostaven per a flirtejar de manera molt insistent.

En aquesta zona no hi ha punt lila ni assistència de cap tipus. El personal més proper és el conjunt de vigilants de seguretat dels punts d’accés a l'acampada (i, per tant, relativament lluny de la zona de dutxes) i que no sembla tenir cap formació ni instrucció en qüestions d’assetjament sexual i violència de gènere. A qui havíem de denunciar tot això, si en el lloc on passen els fets no hi ha ningú a qui dir-ho? Se suposava que havíem de sortir corrents, despullades, fins al punt lila situat a l’altra zona d’acampada, i perdre de vista l’home que ens ha incomodat i que amb prou feines podrem descriure a les tècniques del punt lila? Hauríem d’haver recorregut als vigilants de seguretat? Justament, altres denúncies públiques que s’han fet a l’edició d’enguany sobre la resposta desproporcionada i violenta que va tenir el personal de seguretat respecte un incident d’una altra naturalesa, ens fan dubtar de l’efectivitat d’aquest cos i de la seva capacitat d’actuar amb la cura necessària en situacions d’assetjament com les que nosaltres vam patir.

Davant d’aquestes situacions intimidants i desagradables, com és esperable, no acudíem a la seguretat privada, sinó que marxavem ràpidament cap a la tenda per explicar-ho a les companyes amb qui estavem, tot creuant els dits perquè el bavós no ens seguís amb la mirada i no sabés on dormíem. En definitiva, anar a rentar-se volia dir anar amb inseguretat i por de patir una agressió. A més, aquestes experiències descrites són només la punta de l’iceberg: les mateixes treballadores del punt lila ens van fer saber que ja havien rebut més denúncies similars o més greus. 

II. La (manca de) responsabilitat del Rototom.

Més enllà de compartir-ho entre nosaltres, i després d'haver patit diverses d'aquestes situacions, vam decidir adreçar-nos al punt lila per a denunciar-ho o, com a mínim, perquè en quedés constància a l'organització del festival. La nostra decepció va ser majúscula amb la resposta que ens van donar les tècniques del punt lila: ens van informar que no tenien manera d'actuar respecte del que ens havia passat i que, si bé ho podien comunicar al festival, creien que seria més efectiu que ens encarreguéssim nosaltres mateixes de denunciar-ho públicament. El que acaba d’enterbolir del tot la nostra experiència al festival és la nul·la consciència que des de l’organització es té d’aquests fets, amb manca de punts liles i professionals per fer front a aquestes situacions.

Sorprèn molt que un festival que vol construir un espai sota les premisses de “respect”, “equality” i “peace & love”, i que adés i ara es fa ressò de la importància de la vida en comunitat i la convivència pacífica, sigui absolutament ignorant (o, pitjor encara, en tingui consciència i no vulgui actuar en conseqüència) de les violències que cada dia del festival hi tenen lloc.

Per això mateix, exigim al festival que assumeixi la responsabilitat que li correspon: garantir la seguretat de totes les persones assistents i, per tant, comptar amb protocols i personal efectiu, conscienciar preventivament i durant el festival de manera activa, així com distribuir els espais en conseqüència. A raó de tot això, exigim que implementin, com a mínim, les següents mesures: 

• Prevenció i conscienciació entorn de les violències de gènere, l’assetjament sexual i les agressions masclistes.

De la mateixa manera com el festival cada any es compromet amb diverses lluites i reivindicacions pels drets humans fonamentals, i igual com enguany ha posat especial èmfasi en conscienciar sobre el perill d’incendis (amb publicacions a xarxes socials, enviant correus electrònics informatius i imposant prohibicions de fer foc en el recinte de l’acampada), demanem que: 

1. Es duguin a terme campanyes de conscienciació específiques sobre el consentiment i en contra de l’assetjament durant tot l’any per xarxes socials i correu electrònic (el “decàleg” del respecte que figura al lloc web és insuficient, vague, ineficaç i inaccessible) i, durant els dies del festival, amb falques sonores per megafonia, punts lila informatius en espais visibles i cartelleria en el recinte del festival i zones d’acampada (en especial, a les zones de dutxes).

2. S’estableixi un protocol propi, com a eina de prevenció, de resposta a situacions d’assetjament i que es faci públic perquè la totalitat de l’assistència al festival el conegui des d’un inici.

3. Assistència i resposta a les situacions d’assetjament sexual i les agressions masclistes

   
   

Si bé totes voldríem estar en el món utòpic en què no hi ha violències de cap tipus, la realitat és que vivim en una societat patriarcal i masclista i no podem trobar-nos desemparades quan s’esdevenen aquestes situacions de violència. Per això, cal:

1. Implementar i fer públic un protocol efectiu, com a eina de resposta a l’assetjament sexual i les agressions masclistes que estableixi que qualsevol persona que assetgi o cometi una agressió serà amonestada i, en funció de la gravetat dels fets, expulsada del festival.

2. Establir punts liles diürns i nocturns a totes les zones d’acampada (Campings A i B, zona bar i dutxes i zona camper) i a cada escenari del festival. Han de ser punts liles a què es pugui recórrer en cas de patir una situació d’assetjament o una agressió sexual i que donin resposta immediata, confidencial i d’acord amb el benestar de les persones assetjades o agredides.

3. Crear una bústia de denúncies i posar-la a disposició de tothom qui vulgui denunciar agressions masclistes, racistes i lgtbifòbiques de manera confidencial. Això permetrà a l’organització tenir un registre per a quantificar els casos d’assetjament i agressions.

En vista de tot això, ens preguntem quantes dones han patit situacions semblants al Rototom Sunsplash i no han trobat un espai segur per a denunciar i que fins i tot han decidit deixar d’assistir a l’esdeveniment per considerar-lo un lloc hostil i insegur. 

Per aquesta raó, la nostra intenció és denunciar la manca de mesures per a la prevenció i la resposta a situacions d’assetjament i agressió sexual al festival. Creiem que és important assenyalar les mancances que té l’organització i instar-lo a millorar per tal que aquestes situacions no es tornin a repetir i totes les persones assistents al festival comptin amb un espai segur i puguin gaudir de la música, l’espai i l’ambient amb absoluta normalitat en les properes edicions. 

Per una cultura segura i lliure de masclisme.